De les primeres gravacions fins al naixement del rock'n'roll el 1955

La llavor del rock and roll és negra i blanca (però més negra que blanca) i va ser conreada al sud dels EUA a on havia arribat des de terres africanes, mitjançant els esclaus, i de les europees, a través dels immigrants. En les primeres dècades del SXX estudiosos i caçadors de talents anaven pel Mississipi enregistrant el folklore del negre afroamericà: espirituals, gospel, blues, cants de treball... les companyies discogràfiques patrocinaven aquestes pràctiques perquè volien trobar músiques  "noves, marginals i vitals" i impulsar un mercat en expansió. Va sorgir així el race records. D'aquestes descobertes trobem:

ROBERT JOHNSON

BLIND LEMON JEFFERSON

CHARLEY PATTON

SON HOUSE
LEAD BELLY era un songster, un estil de cantant popular. va néixer en una plantació a Lousiana i allà el seu oncle li va regalar el seu primer instrument, un acordió, alhora que li va ensenyar a tocar la guitarra i l'harmònica.

Escoltant aquestes músiques ja es pot detectar distintius del rock and roll.

A finals dels anys 30 la població negra dels EUA es desplaça al Nord buscant feina a la indústria.  Poc a poc es van adaptant a les dures condicions de les ciutats i el blues es tornarà més agressiu, deixant de banda la guitarra acústica i afegint piano, bateria, contrabaix i instruments de vent.  El capavanter d'aquesta pràctica serà   BILL BILL BROONZY.

Entre els anys 40-50 un dels bluesmen més rellevants va ser T-BONE WALKER, barrejaven l'estil de jazz dels saxofonistes amb el crit del blues i el country.

Un dels grans referents del country va ser JIMMIE RODGERS. (va treballar durant 14 anys en el ferrocarril,).

Una altra de les grans influències va ser BILL MONROE, pare del bluegrass. (varietat ortodoxa  del country que només fa servir instruments acústics i de corda).

Apareix un altre estil, el jump blues (lletres humorístiques i ritme heredat del booggie woggie) i amb ell ja estem a les portes del que serà el rock and roll. LOUIS JORDAN.

Apareixen les primeres blues bands amb vocalistes incoporats, a principis dels 50's.

I finalment les discogràfiques canvien el nom de race music per l'etiqueta que sonava més comecial  RHYTHM AND BLUES!!!!!!

BIG JOE TURNER

LITTLE JOHNNIE JONES

RUTH BROWN

Aquestes bandes tenies cada cop més èxit i cada cop es venien més discos entre els adolescents blancs, una generació econòmicament forta i amb ganes d'independència, velocitat, dolars i blue jeans. Volien divertir-se, volien ídols nous,  per tant, la indústria discogràfica de postguerra es va haver d'adaptar ràpidament. (En aquells moments és l'època de prestigiosos compositors, Irving Berlin, Cole Porter, George Gershwin i Leonard Bernsteine, per no parlar dels grans crooners com Frank Sinatra o Bing Crosby)

I a la capital de Memphis, Tennesee la música bullia i les companyies independents que no seguien el dictat de la gran indústria optaven per explorar els sons marginals.  I al mig de tot això va aparèixer el primer rock and roll l'any 1951 "ROCKET 88" portada per JACKIE BRENSTON al cim de les llistes del rhythm'n'blues. Exuberància del saxo, piano booggie i una guitarra electrificada.

JOHNNY RAY un músic blanc infiltrat en el terreny musical  dels músics negres es va convertir en l'ídol dels teenagers amb les seves primerres balades "pop". En aquest mateix terreny tenim a en JOHNNY ACE.

ALAN FREED un locutor d'Ohio va començar a emetre música de R&B a la seva emissora. Aquest locutor per no utilitzar el mot R&B va trobar l'expressió "Moondog's Rock and Roll Party". El programa el va convertir en el disc-jockey més famós de la història.

Tot i així, l'Alan Freed no inventa la paraula sinó que l'extreu del vocabulari R&B, hi havia 3 cançons d'aquest gènere que utilitzaven la paraula, eren d'ús freqüent.

BILL HALLEY AND THE COMETS  cantaven Rock around the Clock l'any 1955. I aquest R&R sí que va ser el tret de sortida al naixement del rock and roll.

BLOG INTERESSANT DELS PRECEDENTS DEL ROCK

http://blocs.xtec.cat/rock50/

AUDICIONS ELS PRECEDENTS DEL ROCK

BILL HALLEY AND THE COMETS

BILL HALLEY AND THE COMETS  cantaven Rock around the Clock l'any 1955. I aquest R&R sí que va ser el tret de sortida al naixement del rock and roll.

AUDICIONS ANYS 50

Els anys 50's

El rockabilly és la síntesi més pura de la música blanca amb la negra. Com un blues però amb ritme country. Això és el que va fer Elvis Presley,  els va fusionar i els va donar una sobredosi emocional. Amb la seva manera de ballar, "Elvis the pelvis" va ser un autèntic  terratrèmol i a partir de 1956  , clubs de fans creixent per tot arreu i moltes gires.


Altres estrelles del rock and roll:
 CARL PERKINS va ser un gran compositor de cançons, moltes les d'Elvis són d'ell. Sempre va ser eclipsat per Elvis. Va escriure la cançó Blue Suede Shoes.

 JERRY LEE LEWIS, amb la seva Gran Bola de Foc i la seva manera de tocar el piano fins i tot amb els peus, tirava whisky sobre del piano i el va encendre en més d'una ocasió ...tot va anar bé fins que es va descobrir que estava casat amb la seva cosina de només 13 anys i això va dilapidar la seva carrera musical.
 LITTLE RICHARD uns dels músics més provocadors, li van haver de fer canviar la lletra de "Tutti Frutti" perquè tenia massa càrrega sexual. "Aguamba baluba balam bambú", amb aquest tema va entrar per la porta gran al rock'n'roll.

CHUCK BERRY màquina imparable de fabricar hits. Asumptes tèrbols els van portar diverses vegades a la presó i això va acabar amb els seus èxits. El maig de 1955 enregistrava "Maybellene".


MUDDY WATERS I HOWLIN' WOLF van ser dues columnes del terratrèmol musical de Chicago, dramatisme, clímax i intensitat dels seus blues.

BO DIDDLEY  esperit estrafolari, es feia construir guitarres amb la caixa rectangular. ritmes africans i  riffs obssessius. Músic cacofònic, psicodèlic i espectacular.

A partir de l'escletxa oberta per Elvis les discogràfiques van començar a crear música dissenyada als despatxos, restant l'esperit salvatge dels pioners i ara manava un romanticisme pop inofensiu, amb l'exepció de Roy Orbison.
NEIL SEKADA, PAUL ANKA, BOBBY VINTON, FRANKIE AVALON,   BRENDA LEE,  DEL SHANNON,  PAT BOONE, etc... són grups amb fòrmules musicals  creades al despatx, productes comercials.
BUDDY HOLLY, aspecte inofensiu d'estudiant de high school.  Creador del quartet bàsic: guitarra solista, guitarra rítmica, baix i bateria. Cançons sencilles i encisadores.
EDDIE COCHRAN la seva influència com a compositor i lletrista i també com a músic i innovador en l'estudi l'ha fet un dels músics de més qualitat de l'època.  Va ser un dels pocs aspirants al tron que Elvis havia deixat vacant.
GENE VINCENT I DON MC LEAN que anys més tard, el 1971, amb el seu tema "American Pie" va immortalitzar el més famòs accident d'avioneta de la història. Homenatge als primers batecs del rockand roll personificat en  la figura de Body Holly.  Aquest accident va ser el que en l'any 1959 va decidir llogar una avioneta, només hi havia lloc per tres músics i Eddie Cochran que també hi participava li va tocar anar en cotxe i va salvar la vida, tot i que un any després moria en un accident de cotxe. En el cotxe hi anava també Gene Vincent però va salvar la vida.

La branca negra del rythm'n'blues urbà s'aboca cap a les fòrmules vocals: rythm'n'gospel i el doo-woop.... va sorgir bandes que prescindien de cantant i que feien música instrumental. Però als 60's amb la gran entrada del beat britànic aquests grups instrumental es van convertir en minoritaris.
Rythm'n'gospel o Doo-woop: DRIFTERS, THE DOMINOES, BOPPERS, THE PLATTERS...


 Van sorgir també molts grups de one hit wonder, eren grups que es feien famosos amb una cançó i desapareixien.
I finalment van sorgir molts de grups femenins: MARVELETTES, SHANGRI-LASS, CHIFFONS, CRYSTALS, RONETTES, etc...
Tots aquests grups estaven pensats i estudiats en els despatxos de les discogràfiques a on tenien músics que escrivien cançons i que buscaven les fòrmules de l'èxit. Cançons gravades en els estudis amb una infinitat d'arranjaments i d'instruments.... PHIL SPECTOR  es va convertir en un dels majors productors a sou més destacats d'Atlantic Records.
Època també d'inventar nous balls que connectaven amb la vitalitat del teenager foren concevuts rera les parets dels despatxos, petits estudis on desenes d'escriptors, arranjadors i músics donaven forma a cançons i més cançons que abastien l'incipient mercat obert pel R&R.


 CHUBBY CHEKKER va posar de moda el TWIST.

La dècada dels 60's. Arriba el beat.

LA REVOLUCIÓ BRITÀNICA...

Els 60's. Una dècada amb una generació nascuda en una postguerra marcada per l'austeritat i la reconstrucció d'infraestructures. Les transformacions socials i polítiques queden molt demostrades en el món de la música sobretot en la música. Aquesta generació tindrà la necessitat de fer-se sentir per manifestar la seva identitat i per expressar un desig de progrés i modernitat. Primerament to va ser molt lúdic, ple d'entusiasme i optimisme però després arribaria la descoberta del món dels adults i la insatisfacció. THE BEATLES I THE ROLLING STONES van ser els dos protagonistes de la segona revolució del rock. Van trobar en el rhythm'n'blues el punt de partida i van simplificar l'estructura del rock'n'roll, sobretot en la formació instrumental: guitarres, baix i bateria. Cançons curtes, lletres senzilles...La joventut volia expressar la seva alegria, va ser el beat (ritme minimal, simple i superficial)  i va ser l'any 1962 amb el "Love me do" del 1962 com a tret de sortida. Així que totes les mirades van anar cap a Liverpool.
El fenomen Beatle va tenir una increïble resposta comercial. En poc menys de dos anys i quatre elapés, el quartet de Liverpool va centrar totes les mirades.

La primera etapa dels Beatles es de gran impacte mediàtic i social i es mou dintre dels paràmetres adolescents beat. "Please, please me
La segona etapa és a partir de "Help", a on hi ha la cançó "Yesterday" a on es comencen a evidenciar canvis significatius.


Des de principis del 1961, clubs com el Flamingo, el Marquee o el Roundhouse aplegaven actuacions de blues que van anar generant una audiència fidel formada principalment per adolescents 1962 de barris poc benestants. És en aquest ambient que es forma el grup THE ROLLING STONES  presentat com ala resposta a The Beatles amb guitarres que buscaran un so brut i profund del rock'n'roll urbà i una sensualitat força evident. Agressivitat, relaxada moralitat, no van uniformats i els cabells no apareixen pentinats. Són l'alternavtiva de DEcca, discogràfica que prmerament es va equivocar rebutjant a els Beatles.
 El 1963 va ser el primer gran moment dels ROLLINGS. Però serà a partir del 1965 que crearan temes propis: "Satisfaction", "Get off of my cloud "...

I MENTRESTANT ALS EEUU...

La MÚSICA FOLK Com a moviment dintre de la música popular moderna va sorgir als EEUU a finals dels anys 50. Els continguts eren de protesta social i política. Primerament va ser música acústica, passant als anys 60 a incorporar instruments elèctrics, folk-rock. Els representants més destacats van ser JOAN BAEZ I BOB DYLAN. Entre els anys1962-64 Joan Baez va ser el rostre més popular de la música folk i de protesta, va ser estrela de festivals i de gires en actes polítics, entre els més importants s'inclou la marxa sobre Washington de 1963 per demanar els drets civils juntament a Martin Luther King.  Ella va començar a estudiar el treball de Bob dylan i va viure amb ell entre els anys 63-65. Junts es van guanyar el títol de rei reina de la cançó protesta. Van lluitar junts contra la guerra de Vietnam i a favor dels drets civils. 

Like a rolling stone de Bob Dylan,  és considerada per molts la més influent de la història del rock per la seva estructura i execució, així com pel moment històric en què va aparèixer. La revista Rolling Stone la va col·locar en el número u de les millors cançons de tots els temps assegurant que cap altra cançó ha desafiat i transformat les lleis comercials i les convencions artístiques del seu temps. Bruce Springsteen l'any 1988 va descriure el seu inici com si algú obrís d'un cop de peu la porta de la teva ment

Like a Rolling Stone ha passat a la història, a més, per la versió en directe al Royal Albert Hall de Londres, l'any següent. Després d'una primera part de concert acústic i en solitari, Dylan apareixia en escena amb la seva banda, The Hawks (després anomenada The Band), per oferir el repertori elèctric. Aquest fet provocà que part del seu públic, que ja mostrà el seu descontentament amb l'electrificació de l'àlbum Highway 61 Revisited, veiés Dylan com un venut. Quan la banda es disposava a iniciar l'última cançó del concert, precisament Like a Rolling Stone, s'escoltà com una persona del públic l'anomenà Judes a crits. Dylan que, com es veu en els vídeos del documental sobre la gira (Don’t Look Back), no semblava estar del tot sobri i ja visiblement molest pels continus xiulets de la segona part del concert, contestà: "no et crec, ets un mentider." Després, allunyat del micrófon encara se’l pogué escoltar cridant a la banda "play it fucking loud" (toqueu-la ben fort).

La música SOUL neix durant els temps de lluita pels drets civils, marcada per líders com Martin Luther KIng , en els quals estava naixent la consciència racial i estaven a l'ordre del dia els motins del carrer. Durant aquest temps és quan la música soul adquireix un valor simbòlic dins del context social. Es descobreix l’R&B a Europa, cosa que fa possible l'aparició de fenòmens de fans com The Beatles o The Rolling Stones.

El 1967 va arribar la revolució del soul, que va créixer per la reivindicació dels drets racials i l'aparició de l'àlbum d'Aretha Franklin "I never loved a man the way I love you" ('mai no vaig estimar cap home com t'estimo a tu'), i singles de tal impacte com "Respect". Als seus 72 anys aquest any ha tret una versió del Rolling in the deep d'Adele, i en la tornada incorpora la melodia de Ain't not muntain high enough com a homenatge a Marvin Gaye. 
Es consideren aquests moments com els de màxim apogeu del soul. El 1968, alguns artistes com James Brown comencen a donar un nou sentit al soul, conseqüència de la mort de Martin Luther King, a l'abril del 1968, i de la pèrdua d'aquells ideals de la revolució del soul.

Motown Records, també coneguda com a Tamla-Motown, és una discogràfica estatunidenca dedicada especialment a la música negra (soul, funky i R&B). La seva fundació fou a Detroit i des de llavors ha jugat un paper fonamental en la difusió de la música popular nord americana, arribant la seva influència a la majoria dels estils de música moderna actuals. Fou creada el 12 de gener de 1959 per Berry Gordy, sota el nom de Tamla Records. La discogràfica Motown es caracteritzava en els seus orígens per cuidar tots els detalls, des dels músics que gravaven fins a la roba dels seus artistes principals, d'aquí que es parli d'un so i estètica Motown propis.
Marvin Gaye va gravar una excel.lent carrera amb Motown Records.

El SURF MUSIC 

La música surf és un estil de música associat amb la cultura del surf. Les referències de les seves lletres són el sol, la sorra de la platja, les curses de cotxes trucats, el sexe, …

Hi ha dos tipus: el surf rock, és instrumental, la melodia principal la fa la guitarra elèctrica o el saxofon; i el surf vocal, associat amb els Beach Boys, moltes harmonies vocals.

Aquest estil de música va començar a sorgir a les platges del Pacífic a on hi havia una indústria discogràfica molt forta. Discos de Sandy Nelson, The ventures, The Virtues, The Duals...

Tot i que DICK DALE va ser dels primers a crear un repertori de cançons amb lletres que es referien exclusivament a l'argot del surf. Tot i aquest argot sonaven tant bé que van sonar a la ràdio com a discos pops formals.

Entre el folk per un costat i el beat per l'altre aquest gènere es va fondre rapidament.

FINALS ANYS 60


En Jimmy Hendrix i Eric Clapton revolucionen la manera de tocar la guitarra elèctrica. 

Jimmy Hendrix després de publicar el 1966 i 1967 els singles Hey Joe i Purple Haze que el feren famós, el seu zenit artístic arribà amb l'edició del disc Axis Bold as Love (1967), considerat la cimera de la música psicodèlica i que va immortalitzar el tema Little wing, una de les seues composicions pròpies més valorada pel seu treball de guitarra. A més, enregistrà Are you Experienced (1967), Electric Ladyland (1968) i Band of Gypsys (1970). Va morir el 18 de setembre del 1970 a causa de mesclar alcohol i pastilles per dormir.

Cream va ser una banda de rock britànica dels anys 60. Va ser un dels primers i més cèlebres grups de la dècada. Estava formada per Eric Clapton a la guitarra.

1969 FESTIVAL DE WOODSTOCK

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. Va donar lloc a un famós documental sobre el concert dirigit per Michael Wadleigh i muntat per Martin Scorsese. Va ser estrenat en  1970 i va guanyar el premi Oscar al millor documental.

Els Mods

Els Mods (Masc. Mod, Fem. Modette), són persones vinculades al moviment "Mod" ( abreujament de Modernista), format en un corrent musical i cultural basat en la moda, tendencies artístiques ( pintura, literatura i més rellevant la música), etc. que es va desenvolupar a Londres, Regne Unit, a finals de la dècada de 1950 i que va arribar al seu màxim esplendor durant la primera meitat de la dècada de 1960. Els seguidors d'aquest corrent van ser coneguts com a mods, i es localitzaven sobretot en el sud d'Anglaterra, encara que també eren nombrosos en certes ciutats del nord (com Manchester, o fins i tot Liverpool). Els elements més significatius són música, moda i scooters, vespa o lambretta.

Els mods primigenis eren de classe mitjana i mostraven interès per les noves modes que arribaven de la part continental europea, com ara els vestits entallats italians, com els de tres botons a l'americana pels nois, i estils musicals negres vinguts dels nord-americans, com el modern jazz i el rhythm and blues. Està molt estesa la creença que tant mods com els seus rivals els rockers van sorgir a partir dels Teddy boys, una subcultura que va florir a Anglaterra en els 1950s. Els Teddy boys estaven influïts pel rock n 'roll nord-americà, vestien en estil eduardià( el rei d'anglaterra de la epoca) amb les seves levites i lluïen pentinats pompadour o quiff. 

Originalment el terme mod descrivia als seguidors del "modern jazz", com a contraposició a trad, emprat per qualificar als seguidors del jazz tradicional. Finalment la definició es va estendre més enllà de l'àmbit musical, per incloure altres elements de la moda i estil de vida, com la indumentària europea continental o el gust per les scooters. Els mods freqüentaven clubs de jazz i més tard de pop i de ball, on podien escoltar la seva música, lluir la seva indumentària i mostrar nous passos de ball davant altres mods, mentre que pel dia podien desenvolupar treballs com empleats d'oficina o dependents. Per poder mantenir aquest ritme de vida frenètic, recorrien freqüentment al consum d'amfetamines. 

 Tal com es va anar desenvolupant aquest estil de vida i va anar estenent als adolescents britànics de tots els estrats socials, els mods van expandir els seus gustos musicals més enllà del jazz i el R & B, adoptant el Soul - particularment els segells discògrafics Tamla Motown, Atlantic i Stax -, i més tard ska jamaicà i Bluebeat. A més van sorgir diversos estils i formacions de Beat i R & B britànics amb grups com els SMALL FACES, THE WHO, THE ANIMALS , THE YARDBIRDS , THE KINKS  i SPENCER DAVIS GROUP . Després que s'instituís una llei exigint, almenys, un mirall retrovisor en cada moto, els mods van afegir quantitats ingents d'ells als seus vehicles - sent habitual fins i tot portar més de 10 - com una forma de burla cap a la nova llei, així com acompanyats de fars, portapaquets, respatllers i altres elements com a adornament del vehicle i per tal de fer-los més vistosos. Aquests adorns van ser típics durant els anys 1963 i 1964, encara que es va retornar a una estètica més senzilla i minimalista posteriorment. Un exemple es pot veure a la portada del disc de Quadrophenia, de The Who, en la qual apareix el personatge principal de l'òpera rock, Jimmy, mirant els seus quatre miralls retrovisors. 

Els Mods van tenir enfrontaments violents amb els rockers, que van degenerar en batalles campals en ciutats costaneres de vacances, com Brighton, Margate i Hastings en 1964. A conseqüència d'aquests esdeveniments hi va haver cert debat social sobre la 'joventut moderna' a Gran Bretanya durant els primers 1960s. Posteriorment van ser l'eix central de la pel·lícula Quadrophenia, inspirada en el LP homònim de The Who.

A l'era del rock la dècada dels anys 70 comença el 1969. El nou ordre musical que Anglaterra havia portat com a bandera durant els anys 60 es va convertir en una explosió creativa dirigida pels Esstats Units d'Amèrica. Un dels grans fenòmens de canvi van ser els festivals de masses de Monterrey, Woodstock i Wight. Es van desenvolupar tot tipus d'estils, des del rock simfònic, el glam rock, el hard rock que després es va convertir en Heavy Metal, de jazz rock, reggae, música disco,  etc.. El 1973 la crisi del petroli va modificar el panorama. Les consequències de la crisi energètica i els canvis macroeconòmics van arribar al rock al final de l dècada, amb la instal.lació en alguns sectors roquers  d'una visió més pesimista i destructiva. Dècada de treball dels single i no del LP.  No hi havia plàstic per treure el disc al mercat.

Els anys 70 va aparéixer l'heroïna com un fenòmen destructiu que feia víctimes entre les estrelles del rock, com Jimi Hendrix i Janis Joplin.

L'explosió creativa anava des d'el boom de la música disco a l'aparició del punk. Dècada de contrastos.

ROCK
La música rock,  grup de música porta una o més  uitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s'ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats) Molts estils de música rock també empren instruments de teclat com l'orgue, el piano o els sintetitzadors. La música rock normalment té un fort contratemps, i sovint se centra en la guitarra, tant elèctrica com acústica.
El rock es una música centrada en lescançons, habitualment en compàs de 4/4 i fen servir estructura Estrofa-tornada, però el gènere és del tot divers i les característiques són difícils de definir. Com en el pop les lletres tracten el tema de l'amor, però també molts altres temes socials i polítics. El rock sóna importància a la interpretació enl directe.

GLAM ROCK (GLAMOUR ROCK)

Algunes persones l'anomenaven Gay Power, va tenir una vida curta, el 1974 va començar a decaure. Moviment més social que musical.  Els seus concerts destacaven més els aspectes  més teatrals dels intèrprets, maquillatges de llunetors vius, lluentors, cabells pintats, posades en escenes. Més que res va ser una estètica. Característic l'ambigüetat sexuals dels cantants.  David Bowie, Alice Cooper.

Es va crear el personatge Ziggy Stardust, un ésser asexuat que es convertia e tot un símbol.

QUEEN

ROCK PSICODÈLIC

El rock psicodèlic, conegut també com a acid rock, és un estil musical que vol evocar l'estat alterat de la ment provocat per les drogues de tipus al·lucinògen i, més concretament, les experiències provocades per l'LSD.  Sota la influència del moviment hippie i de la filosofia de la generació beat neix la psicodèlia, que ve a definir un estat de percepció sensorial expansiva que proporciona el consum d'àcids. Els músics també componen sota els efectes de l'LSD i per a un públic en el mateix estat. Aquest fet, junt amb el desig d'originalitat de la filosofia hippie, produeix una música amb una gran varietat d'estils de tendència avantguardista: s'utilitzen molts efectes de distorsió , es creen nous sons instrumentals gràcies als sintetitzadors electrònics i en el procés de gravació, gràcies als avenços tecnològics, es produeixen diversos efectes com ara ecos, superposicions de cintes, gravacions reproduïdes al revés, intentant crear un ambient al·lucinogen pròxim al que produeix l'LSD.  Grups com el Beatles i Rolling Stones i Beach Boys van ser insfluenciats també en la recerca de noves experiències.

HEAVY METAL
 El heavy metal (literalment en català “metall pesant” o “metall dur”) és un estil musical descendent del Rock,[1] molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock, caracteritzat principalment per la contundència del seu so, generalment obtinguda amb l'ús de guitarres elèctriques amb alt grau de distorsió, veus molt extremes i bateries amb doble bombo o doble pedal, i baixos pronunciats i contundents.[2] Es va crear a finals de la dècada del 1960 i a principis de la del 1970, al Regne Unit i als Estats Units.[3] Els primers grups de heavy metal com Led Zeppelin, AC/DC, Black Sabbath i Deep Purple van atraure grans audiències, malgrat que han tingut moltes crítiques, han rebut un status important dins la història del gènere. A mitjans dels 70, Judas Priest va ajudar a deixar enrere la influència amb el blues; Motörhead va introduir una sensibilitat de punk rock i va incrementar l'èmfasi amb la velocitat. Grups de la New Wave of British Heavy Metal com Iron Maiden o Saxon van seguir la mateixa línia. Abans d'una dècada de metal, ja hi havia un seguiment a tot el món, conjuntament amb molts fans, "metalheads" o "headbangers" als països angloparlants i "heavies" aquí.
https://open.spotify.com/user/1144778843/playlist/3jgd1IoFBhjnwceJA52F9p

POP (1975-1980)
Als anys 60 la música pop era rock, però als 70 la música pop ja no és rock. Passa a ser un estil de cançó de temàtica popular, ballable, amb cançons curtes d'estructura senzilla (estrofa-tornada), etc.. l'objectiu d'aquesta música és atreure el públic en general.
Els Bee-gees, Abba i els Jackson five n'eren un exemple de grups pop en aquests cinc anys de la dècada dels setanta.


EL PUNK DELS 70
El punk rock, com a estil musical, va néixer als Estats Units en part com a reacció als excessos dels "grans" grups de principis dels 70, suposant un retorn del "rock and roll" als principis de proximitat amb el públic, passió per sobre d'habilitat tècnica i potència per sobre de virtuosisme, resultant en un génere molt directe i amb esperit amateur. El grup que més va influir en el naixement del punk rock van ser Ramones, una banda de  New York, del barri de Queens. La seva fórmula es basava a minimitzar el rock a uns quants acords lineals, amb forta distorsió i tocats a gran velocitat (si més no pels patrons d'aquella època), aconseguint un so que ha sigut descrit com a "wall of sound" ("mur de so").
Això no obstant, és a UK on el punk neix com a subcultura o moviment cultural. La inestabilitat social del moment fa que certs joves descontents trobin en el punk rock una via per expressar els seus sentiments de frustració, ràbia i inconformisme. Grups com els Sex Pistols, The Clash  sorgeixen, en gran part inspirats pels Ramones.


A Espanya els primers grups pròpiament punk van començar a principis dels 80, però a finals dels 70 van començar els pioners: Mortimer, Basura, Ramoncin, WC, la Banda Trapera del río y Kaka de Luxe.


ROCK PROGRESSIU
  L'adjectiu "progressiu" fa referència tant al caràcter innovador d'aquell temps, entès com "un pas endavant al progrés de la música en general" com també al caràcter que es volia que tingués l'obra musical: havia de transcendir l'estructura en estrofa i tornada, i mostrar un "progrés, ben calculat i conduït, des de l'inici fins al final".
La seva màxima característica és el pas gradual i progressiu de la sonoritat bucòlica, acústica, medievalitzada, folk, modal, del temps lent fins a una altra sonoritat més urbana, elèctrica, tensa i més accelerada. Les seves composicions també es caracteritzen per l'ús de moviments, com a les obres de música culta, l'addició de nous instruments que es van desenvolupant al conjunt de la peça. I també la improvisació, propera als cànons del jazz; el rock progressiu concedeix gran importància a les aportacions individuals dels músics, destacant solos dels diversos instruments de la banda. També se sol caracteritzar per l'ús cançons llargues, la creació d'àlbums conceptuals, de lletres ambicioses, pel virtuosisme dels instrumentistes i per un ús prominent de  recursos electrònics. Grups com: King Crimson, The Alan Parsons Project, Rush, Supertramp, Pink Floyd, Genesis, Yes.

MÚSICA PROGRESSIVA A CATALUNYA "Això sí que és nostre"
http://agora.educat1x1.cat/ies-brugulat/moodle/mod/resource/view.php?id=23049
http://agora.educat1x1.cat/ies-brugulat/moodle/mod/resource/view.php?id=23050
https://open.spotify.com/user/mpozojb/playlist/1KV7j4gLbxgKM3ec5etwSH