A l'era del rock la dècada dels anys 70 comença el 1969. El nou ordre musical que Anglaterra havia portat com a bandera durant els anys 60 es va convertir en una explosió creativa dirigida pels Esstats Units d'Amèrica. Un dels grans fenòmens de canvi van ser els festivals de masses de Monterrey, Woodstock i Wight. Es van desenvolupar tot tipus d'estils, des del rock simfònic, el glam rock, el hard rock que després es va convertir en Heavy Metal, de jazz rock, reggae, música disco,  etc.. El 1973 la crisi del petroli va modificar el panorama. Les consequències de la crisi energètica i els canvis macroeconòmics van arribar al rock al final de l dècada, amb la instal.lació en alguns sectors roquers  d'una visió més pesimista i destructiva. Dècada de treball dels single i no del LP.  No hi havia plàstic per treure el disc al mercat.

Els anys 70 va aparéixer l'heroïna com un fenòmen destructiu que feia víctimes entre les estrelles del rock, com Jimi Hendrix i Janis Joplin.

L'explosió creativa anava des d'el boom de la música disco a l'aparició del punk. Dècada de contrastos.

ROCK
La música rock,  grup de música porta una o més  uitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s'ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats) Molts estils de música rock també empren instruments de teclat com l'orgue, el piano o els sintetitzadors. La música rock normalment té un fort contratemps, i sovint se centra en la guitarra, tant elèctrica com acústica.
El rock es una música centrada en lescançons, habitualment en compàs de 4/4 i fen servir estructura Estrofa-tornada, però el gènere és del tot divers i les característiques són difícils de definir. Com en el pop les lletres tracten el tema de l'amor, però també molts altres temes socials i polítics. El rock sóna importància a la interpretació enl directe.

GLAM ROCK (GLAMOUR ROCK)

Algunes persones l'anomenaven Gay Power, va tenir una vida curta, el 1974 va començar a decaure. Moviment més social que musical.  Els seus concerts destacaven més els aspectes  més teatrals dels intèrprets, maquillatges de llunetors vius, lluentors, cabells pintats, posades en escenes. Més que res va ser una estètica. Característic l'ambigüetat sexuals dels cantants.  David Bowie, Alice Cooper.

Es va crear el personatge Ziggy Stardust, un ésser asexuat que es convertia e tot un símbol.

QUEEN

ROCK PSICODÈLIC

El rock psicodèlic, conegut també com a acid rock, és un estil musical que vol evocar l'estat alterat de la ment provocat per les drogues de tipus al·lucinògen i, més concretament, les experiències provocades per l'LSD.  Sota la influència del moviment hippie i de la filosofia de la generació beat neix la psicodèlia, que ve a definir un estat de percepció sensorial expansiva que proporciona el consum d'àcids. Els músics també componen sota els efectes de l'LSD i per a un públic en el mateix estat. Aquest fet, junt amb el desig d'originalitat de la filosofia hippie, produeix una música amb una gran varietat d'estils de tendència avantguardista: s'utilitzen molts efectes de distorsió , es creen nous sons instrumentals gràcies als sintetitzadors electrònics i en el procés de gravació, gràcies als avenços tecnològics, es produeixen diversos efectes com ara ecos, superposicions de cintes, gravacions reproduïdes al revés, intentant crear un ambient al·lucinogen pròxim al que produeix l'LSD.  Grups com el Beatles i Rolling Stones i Beach Boys van ser insfluenciats també en la recerca de noves experiències.

HEAVY METAL
 El heavy metal (literalment en català “metall pesant” o “metall dur”) és un estil musical descendent del Rock,[1] molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock, caracteritzat principalment per la contundència del seu so, generalment obtinguda amb l'ús de guitarres elèctriques amb alt grau de distorsió, veus molt extremes i bateries amb doble bombo o doble pedal, i baixos pronunciats i contundents.[2] Es va crear a finals de la dècada del 1960 i a principis de la del 1970, al Regne Unit i als Estats Units.[3] Els primers grups de heavy metal com Led Zeppelin, AC/DC, Black Sabbath i Deep Purple van atraure grans audiències, malgrat que han tingut moltes crítiques, han rebut un status important dins la història del gènere. A mitjans dels 70, Judas Priest va ajudar a deixar enrere la influència amb el blues; Motörhead va introduir una sensibilitat de punk rock i va incrementar l'èmfasi amb la velocitat. Grups de la New Wave of British Heavy Metal com Iron Maiden o Saxon van seguir la mateixa línia. Abans d'una dècada de metal, ja hi havia un seguiment a tot el món, conjuntament amb molts fans, "metalheads" o "headbangers" als països angloparlants i "heavies" aquí.
https://open.spotify.com/user/1144778843/playlist/3jgd1IoFBhjnwceJA52F9p

POP (1975-1980)
Als anys 60 la música pop era rock, però als 70 la música pop ja no és rock. Passa a ser un estil de cançó de temàtica popular, ballable, amb cançons curtes d'estructura senzilla (estrofa-tornada), etc.. l'objectiu d'aquesta música és atreure el públic en general.
Els Bee-gees, Abba i els Jackson five n'eren un exemple de grups pop en aquests cinc anys de la dècada dels setanta.


EL PUNK DELS 70
El punk rock, com a estil musical, va néixer als Estats Units en part com a reacció als excessos dels "grans" grups de principis dels 70, suposant un retorn del "rock and roll" als principis de proximitat amb el públic, passió per sobre d'habilitat tècnica i potència per sobre de virtuosisme, resultant en un génere molt directe i amb esperit amateur. El grup que més va influir en el naixement del punk rock van ser Ramones, una banda de  New York, del barri de Queens. La seva fórmula es basava a minimitzar el rock a uns quants acords lineals, amb forta distorsió i tocats a gran velocitat (si més no pels patrons d'aquella època), aconseguint un so que ha sigut descrit com a "wall of sound" ("mur de so").
Això no obstant, és a UK on el punk neix com a subcultura o moviment cultural. La inestabilitat social del moment fa que certs joves descontents trobin en el punk rock una via per expressar els seus sentiments de frustració, ràbia i inconformisme. Grups com els Sex Pistols, The Clash  sorgeixen, en gran part inspirats pels Ramones.


A Espanya els primers grups pròpiament punk van començar a principis dels 80, però a finals dels 70 van començar els pioners: Mortimer, Basura, Ramoncin, WC, la Banda Trapera del río y Kaka de Luxe.


ROCK PROGRESSIU
  L'adjectiu "progressiu" fa referència tant al caràcter innovador d'aquell temps, entès com "un pas endavant al progrés de la música en general" com també al caràcter que es volia que tingués l'obra musical: havia de transcendir l'estructura en estrofa i tornada, i mostrar un "progrés, ben calculat i conduït, des de l'inici fins al final".
La seva màxima característica és el pas gradual i progressiu de la sonoritat bucòlica, acústica, medievalitzada, folk, modal, del temps lent fins a una altra sonoritat més urbana, elèctrica, tensa i més accelerada. Les seves composicions també es caracteritzen per l'ús de moviments, com a les obres de música culta, l'addició de nous instruments que es van desenvolupant al conjunt de la peça. I també la improvisació, propera als cànons del jazz; el rock progressiu concedeix gran importància a les aportacions individuals dels músics, destacant solos dels diversos instruments de la banda. També se sol caracteritzar per l'ús cançons llargues, la creació d'àlbums conceptuals, de lletres ambicioses, pel virtuosisme dels instrumentistes i per un ús prominent de  recursos electrònics. Grups com: King Crimson, The Alan Parsons Project, Rush, Supertramp, Pink Floyd, Genesis, Yes.

MÚSICA PROGRESSIVA A CATALUNYA "Això sí que és nostre"
http://agora.educat1x1.cat/ies-brugulat/moodle/mod/resource/view.php?id=23049
http://agora.educat1x1.cat/ies-brugulat/moodle/mod/resource/view.php?id=23050
https://open.spotify.com/user/mpozojb/playlist/1KV7j4gLbxgKM3ec5etwSH